Tornant amb el tren...

Sí, ja sé que això de tornar amb tren és una tocada de nassos amb totes les lletres, però és el que ens toca, nois! O això o tornar a peu. O també et queda el recurs aquell que diu el refranyer popular: dues pedres. Però bé, una cop ja has assumit que et toca passar cada setmana 5 hores entre anar i tornar, acabes portant-ho prou bé. Jo per exemple aprofito per conectar-me o mirar pel·lícules. De vegades llegeixo llibres, però això ja em costa més, ja que o bé m'adormo o bé em distrac amb pensaments. Això és el que passa avui. Tinc un bon llibre a les mans, no us diré que no, el senyor Orwell és bo. Però no em concentro. No hi ha manera. El record d'ahir a la tarda és massa gran. Una passejada per llocs emblemàtics de la ciutat no es pot oblidar així com així. Encara ara recordo el maremagnum amb centenars de turistes vinguts de vés a saber on, la ciutadella on només es veien esportistes corrent amunt i avall. Resulta que a la Ciutadella hi ha un mini vassal com el retiro amb barquetes i tot! Això no ho sabia... I després tu, com el vent, sempre al meu costat.

Doncs sí, la tarde d'ahir em pertorba la lectura, i no hi ha manera de passar pàgina, per això n'escriuré una aquí, per veure si els records marxen una estona encara que sigui uns segons. No, crec que no! No marxen. Però saps què? Que jo tampoc els vull deixar marxar.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.