Estic una mica cagada...

Sí! Estic cagada per tantes, tantes coses...! Si em poso a contar no acabaria mai. Són tantes les coses que en aquest moment em preocupen... tantes... Sóc vulnerable, excessivament crec, i el fet que es mate una mosca, ara mateix m'afectaria fins al punt d'arribara emocionar-me i estar tota la nit pensant-hi. Ara mateix sóc un full en blanc tirat a l'aire i que va al rumb que li marca el vent, sense control, desitjant caure en un camp verd i no a un riu o enmig de la carretera i ser trepitjat fins fer-se negre. Sóc més sensible del que jo m'havia imaginat abans. Crec que no sóc aquella persona freda, insensible, que ho volia tenir tot controlat, que no vivia el moment. Estic descobrint una persona nova, que m'agrada. Començo a sentir-me bé en mi mateixa. Tinc sentiments!!! Tinc sensibilitat!!! Tinc il·lusions!!! Al meu parer crec que tinc massa il·lusions per tot, per això sempre m'acabo pegant la patacada. M'il·lusiono des del primer moment, com aquesta vegada, i després em venen els cops de totes bandes, i sembla que hagi sigut una bleda, una il·lusa. Espero que aquesta nova Gertrudis no s'endigui cap patacada. M'he promés no il·lusionar-me ràpidament, pero... perquè enganyar-nos? Ja ho estic fins a les tranques!!! I no vegis la por que tinc! Estic més cagada que Armstrong quan va "anar" a la Lluna.

Us deixo un vidio fet per un concurs del programa "Divendres" de TV3.

Sigueu tat feliços com el vostre cor us deixi.


Gertrudis Pi