Bé, ara no em posaré a explicar-vos els motius de la meva "estada" a la lluna, sinó més aviat d'on ve aquesta expressió.Justament ahir a la tarda, en un dels nostres moments LSD de la biblioteca, va sortir aquesta expressió i, no sé ben bé perquè, la vam associar al fet que el Papa Luna fos o hagués estat de València. Una assimilació bastant lògica, però totalment incerta. És el que té LSD, et fa pensar molt, però res és el que sembla.
Buscant buscant, he averiguat el vertader motiu d'aquesta frase. Resulta ser que durant l'època en què la ciutat de València estava emmurallada, quan es ponia el sol, tancaven les portes per evitar incidents. La gent que estava despistada i se li passava l'hora per entrar, s'havien de quedar a fora i passar la nit sota la lluna. A partir d'aquí ja tenim més d'una versió. Una ens diu que el seient on dormien tenia forma de mitja lluna, l'altre ens diu que era perquè passaven tota la nit mirant la lluna... Jo no ho sé nois/noies, no he trobat cap versió fiable. Jo de vosaltres, si algú us ho pregunta, li dieu que quan ho llegieu estaveu a la lluna de València, i que no us en recordeu.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada