Primer: m'és igual si "exploto" és correcte en català o no. Segon: no tinc ganes de mirar-ho.
No sé que hem passa! He actualitzat este matí i ja tinc ganes de tornar a escriure! No he parat d'escriure en tot el dia! Què em passa????? Que tinc??? Em trobo malament!!!! Tinc febra literària!!!! El cap em dona cinc-centes cuncuanta-cinc mil votes!!! No pot parar!!!! Ais... qui tornés a tenir 40 anys... ai, no! això no anava aquí, això anava al monòleg... ja no sé ni on estic!
Bé, el tema que ara toca, és que abans he llegit un poema que m'ha fet pensar en com són d'importants els detalls, els detalls petits sobretot. No em considerava una persona detallista i a qui li importessen els detalls, però es veu que sí! i molt! M'estic fent detallista en la gent que estimo i m'importa, i també m'agrada que ho siguin en mi. Són vitals per a la meva supervivència!!! No puc viure sense els petits detalls!!! Com pot ser no haber rebut una p*** rosa per St. Jordi? (la del pare no conta). Pot valdre 1 euro, però el regal val millons! Doncs no, sense rosa t'has quedat un any més. Jo que em pensava que les coses havien canviat... de ilusiones también se vive, Gertrudis.
Una perduda abans de marxar a dormir, la resposta d'un missatge al mòbil, la simple guinyada al msn, qualsevol cosa pot fer-te somriure en un moment determinat! Necessito aquesta mena de detalls, sóc humana i els necessito! Què passa que tu no???No et fa il·lusió a tu quan t'arriba un missatge al mòbil a les 12 de la nit, encara que estigues dormint? A mi encara em quedava il·lusió a aquella hora, però poc a poc, i com si fos una punxa que s'anava clavant poc a poc dins meu, va anar marxant, el temps anava passant, i tu sense dir res... Semblava una nena de 3 anys esperant els reis mags, o el nuvi esperant a l'altar de l'església... Una simple mirada m'hagués valgut per totes les roses del món.
Els detalls, amics... que en són d'importants i no ens ho pensem!
Sigueu tant importants com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Oh, no saps com m'agradaria tornar a tenir 40 anys a mi també, a vegades. Però ja hi arribarem, no cal tenir pressa!
ResponEliminaPel que fa a la rosa, crec que la del pare sí que compta. Quan vaig arribar a casa me'n vaig trobar una de seva i una del meu avi, i em van fer molta il·lusió :) I en vaig rebre dues de virtuals, que no són el mateix però molen. Vull dir que vaja, a vegades els detalls hi són però no els interpretem com a tals!
I pel que fa a la febre literària, em sembla que val més no curar-se. No trobes?