"J": Joc

A classe, assegura en una de les incòmodes i estretes cadires, veig com les lletres sobrevolen l'aula com si fossin ocells sense rumb. Miro al meu voltant. Ningú se n'ha adonat. No puc soportar veure-les perdudes. Les agafo una per una i començo a jugar:

Heu tractat la meva ànima

com si d'un brut joc es tractès,

una joc de mirades creuades,

un joc de sobtats adéus.

Adéus abans de dir hola,

adéus que vénen i van

i sempre la sàvia resposta:

"Tranquil·la, que els temps passaran".

La meva ànima ja no creu

poder creure algun dia

que al final trobarà un lloc

en el gran Joc de la vida.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi.

"I": Il·lusió

Definicó de l'enciclopèdia catalana: "Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable".

Si no tenim il·lusió per alguna cosa, no val la pena viure. Una vida sense il·lusió, és una vida buida, sense sentit. No significa que tot el que et fa il·lusió es compleixi, ni molt menys. Ho desitges molt, però mai sabràs si passarà fins que passa.

He viscut moltes il·lusions durant els anys que porto en aquest miseriòs món, i n'hi ha hagut que m'han enfonsat fins a límits insospitats. Quan era petita i tenia la il·lusió d'anar al cinema una tarde, quan la meva mare arribava i deia que no hi podíem anar, la desil·lusió era tant gran que sentia que la meva vida no tenia sentit. Vaig anar creixent, i la meva il·lusió era ser com les altres amigues. No m'agradava ser com era, i volia ser com elles. Més endavant, la il·lusió va passar a portar nom propi, típic d'adolescents. He vist frustrades moltes de les meves il·lusions, però sempre he après que quan una marxa, sempre arriba una altra per la qual val la pena lluitar.

"La il·lusió de tenir-te prop meu i sentir la teva respiració. La necessitat reprimida que sent la meva mà per marxar corrents i agafar la teva amb força. Les ganes que tenen els meus ulls per mirar-te continuament i no perdre't de vista. L'opressió dels meus llavis per no poder-te dir que simplement et desitjo, i que voldria que tu em desitjesis a mi. La impotència de la meva ment per no pensar en res on no hi surtis tu, fent sobresaltar el meu cor cada cop que ets amb mi.

Il·lusió de que això pugués ser real.

Il·lusió amics, pura il·usió".


Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi

"H": Haloween

Estem perdent les tradicions, gent.

A Catalunya resulta que ara no es celebra la Castanyada, amb els seus panellets i la nostra castanyera. No, ara se celebra el Haloween.

Haloween??? i què és això del Haloween? Una americanada! una tradició americana, anglesa... no ho sé, i la veritat tant me fa. El que si que em preocupa és que la gent de Catalunya es disfrassi amb vestits horribles fent por la nit de la castanyada...

Després ens roben el tronc de Nadal, i ens posen un tal Pare Noel vestit dels colors de la coca-cola. Quant de consumisme junt.

Com acabarem, amics, com acabarem!

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi

"G": Gertrudis Pi

Les persones no som sinceres. Comencem er aquí, i ho entendrem tot.
Necssitem dir coses sense que es conegue que som nosaltres. Per això existeixen els pseudònims. Molta gent els utilitza encara avui en dia per escriure articles, pensaments o blocs. No ens cal anar gaire lluny, ja que qui pensi que la vertadera escriptora d'aquest bloc es diu Gertrudis Pi està molt equivocat. Probablement, si el meu bloc portés el meu nom real, no escriuria ni la mitat dels articles que escric. Tenim unes idees que, per motius X, no ens atrevim a exposar públicament, i el pseudònim ens ajuda a fer-ho. Qui consiere que això és enganyar, va molt mal encaminat.
Gertrudis és un nom que hem va captivar el primer cop que el vaig veure escrit. És elegant, misteriós, encisador, però sobretot poc conegut. El vaig trobar a la novel·la "Mirall Trencat", de Mercè Rodoreda.  La Gertrudis era una criada de la senyora Teresa, la propietaria de la casa. Aquesta serventa passa molt desapercebuda, i crec recordar que només apareix un cop en tot el llibre. No té cap importància a la història contada, fins i tot la majoria de gent que s'ha llegit l'obra ni s'ha adonat de la seva presència. Això és el que el fa atractiu. Ningú la veu, però allí està, com la Gertrudis Pi.

Un altre pseudònim que conec també comença amb "g": Gervasi ;)  Aquí ho deixo.


Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi

"F": Felicitat

Avui estava pensant en la felicitat. No sóc filòsof ni pensador, però sí sóc una persona en opinió. En opinió pròpia, meua i de ningú més. Esperitualment parlant, tinc cor, i per tant tinc sentiments.La majoria són bons, però alguna vegada en surt algun de dolent, que tothom tenim i que no el descobrim fins que no gosa sortir.
Aquest cop m'ha sortit l'odi. Un odi cap a una persona coneguda. Abans hi havia amor, i ara s'ha convertit en odi. Serà cert el refrany "de l'amor a l'odi hi ha un pas", en aquest cas seria "de l'amor a l'odi hi ha una nit".
Dic això perquè no sempre desitgem la felicitat de tothom, o no en el meu cas. No desitjo la teua felicitat, gens ni mica. Desitjo que et vagi malament, sí! Ho desitjo amb totes les meves forces!  Segurament d'aquí un temps ja no serà així. És més, segurament d'aquí un temps jo ja no t'odiaré. És més, segurament d'aquí un temps ja ni em recordaré que existeixes, per tant tampoc t'odiaré.
La felicitat, amics, no sempre porta un somriure dibuixat a la cara.


Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi.