"Tinc clar dos sentiments oposats dins meu. Un és l'
amor, i a l'altre pol estarien els
Borbons, que si desapareguessin no passaria res. Sí que passaria però, si no tonrés a veure mai més a
Carmen, perquè ella m'ha ensenyat de tot menys
desamor. Tampoc podré oblidar a
Eladio que quan la seva "màgia" va deixar de brillar, una part una part de la meva
felicitat, de la felicitat de
Gertrudis Pi, va desaparèixer amb ell. Va fugir tal com fugen algunes tradicions, i d'altres, com el
Haloween, ocupen el seu lloc.
Escrivint aquest blog, cada entrada en molta
il·lusió, he pensat que la vida és un gran
joc, i que hi hem de jugar en
llibertat si la volem entrendre. Sigues un
maleante de la vida! Sobretot durant la
nit, que és on la vida et dóna més
oportunitats, però on també tenim més
por. Por de
qüestionar-te coses, por de reciclar
-te. És el moment del dia on la
sinceritat agafa formes insospitades, on apareixes
tu.
Aquest any ha sigut al·lucinant, després de totes les
utopies quotidianes que he viscut i totes les casualitats que m'he trobat durant el
vaivé dels dies i els mesos. Un any que sé segur que, fins que arribi el dia que visqui a la casa dels
xiprers, sempre recordaré."
La veritat és que tenia ganes d'acabar l'abecedari. Aquí estan totes les paraules que m'han acompanyat aquests quasi 8 mesos.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi
