Si somies, és que estàs viva

M'agrada somiar. M'agrada imaginar. M'agrada estimar.

M'agrada sortir. M'agrada passejar. M'agrada ballar.

M'agrada escriure. M'agrada beure. M'agrada mirar.

M'agrada parlar. M'agrada córrer. M'agrada riure.

M'agrada respirar. M'agrada enamorar-me. M'agrada olorar.

M'agrada, m'agrada, m'agrades...

... Barcelona.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi

A tu

Paraules d'amor, de Víctor Amela i Roser Amills

Veure

conèixer

parlar

somriure

respondre

preguntar

mossegar-te el llavi

somriure tímid

mirar

confessions

pessigolleig a l'estómac

cels

un "merda m'he enamorat"

sentir

somiar

mirades

somriure

"què et passa?"

"t'estimo"

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi



Els pensaments són com les traçes dels ocells al cel

Sembla que estigues perdut, desorientat. Et pases el dia fen-te preguntes, que mai troben resposta, i de sobte, la resposta apareix escrita al teu davant. Sembla mentida, però tu ets allí per llegir-la. Et plantes davant, l'observes. La tornes a mirar parant més atenció i interioritzant les paraules, una a una. La pell se't posa de gallina i la respiració es va pausant. Aquelles paraules han entrat directament a dins, sense pagar peatge, ni passar cap frontera.
Ho he decidit: vull cer un ocell.

Volant!

A n'estes hores ja estarem dalt de l'avió. Per fi!!! S'ha fet llarga l'espera, però ja estem de camí!

Seran dies intensos, dies moooolt guais! Crec que no m'apeteix dir res més.

Ah, sí! M'agrada més volar al món dels somnis que en un avió, però crec que aquest vol ens farà somiar molt!

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi


(Hi hagut un petit error en la publicació de l'entrada, ja que s'havia de publicar el dia 11)

Un lloc és prou per fer-te feliç.
Un lloc on mai estaré sola.
Un lloc que m'acull cada dia, sense demanar-me res a canvi.
Un lloc on puc ser io.
Un lloc que sé que mai oblidaré.
Ni la gent que hi viu.
Els silencis no hem molesten, m'acaronen.
Senzillament, un lloc que m'agradaria que fos el meu.


Gràcies per tot, "mis niñas".




Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi

Lloc de pas

La llet tèbia, si us plau.

Un tallat, si us plau. La llet no molt calenta, tèbia va bé. La llet encén, crec que no m’ha entès. La seva agressivitat a l’hora de donar-me el tallat, fa que em cremi la mà. No pateixis, pots cremar-me, sóc de ferro. Les ampolles que em sortiran més tard no opinen el mateix. Pago i m’assec. Davant de l’ordenador, intento buscar respostes, però primer he de trobar les preguntes. La cambrera crida, crida molt. Opina sobre la notícia que està sortint a la televisió. Un nen de 16 anys ha matat a una nena de 13. Es creu amb dret d’opinar, i opina. Jo escolto, miro i callo. Ella opina per a tots els clients. Tant se li’n dona si ens importa la seva opinió o no. Us puc dir que en absolut. M’encanta la senyora que tinc davant meu. Té la mirada perduda. Només ho intueixo, ja que porta ulleres de sol. Grans, molt grans. Va despentinada. No s’ha preocupat de pentinar-se la part del darrere. Porta mitjons blancs amb sandàlies. M’agradaria saber què està pensant... El punt d’atenció torna a estar a la barra. La cambrera crida i riu molt fort: li han caigut tots els gots que tenia a la safata, i ara estan fets miques al terra. Riu i crida. Mentre plega els bocins de vidre amb l’escombra, torna a tombar més gots al terra. Sembla un acudit. Crida i riu més fort. Els dos clients de la barra, semblen tenir símptomes d’embriaguesa. Paraules que no s’entenen, colors rosats a la cara, rissa constant... igual que la cambrera.


Crec que és hora de marxar. Apago l’ordenador, agafo la maleta i compro el bitllet. Espero i pugem al tren.


 
 
 
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi