El riu és vida...

Famosa frase, ben coneguda per tots els Ebrencs, però aquí no té connotació de lluita, sinó de metàfora.
Quan els rius baixen plens, oh! què bonic és quan els rius baixen plens!!! És preciós posar-se al seu costat i contemplar-lo com si fos el te últim dia en aquesta món fastigós, i com si no hi hagués ningú al teu voltant. Per a mi, Gertrudis, és un moment tant màgic que em pregunto perquè no ho faig més sovint.

Els rius són l'anima del poble que banyen, són la font dels pagesos a l'hora de cultivar les seves terres, són la font de vida per a tot un territori. Quan un riu baixa ple, és elegat, ufanós, gran viu...

Però quan un riu està Sec... no és un riu. No hi ha res quan un riu baixa Sec. És molt trist convertir-se en alguna cosa Seca, sense vida, sense alegria... No puc soportar posar-me davant del Meu riu i observar com cada vegada baixa menys aigua... cada vegada més Sec. No, no ho puc soportar! És molt trist, m'entristeix molt... jo necessito aigua per tirar endavant el meu dia a dia, necessito alegria, que ja és prou trista la vida en sí.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi