Per Sant Jordi, fem que sigui festa nacional!

Avui, per rememorar la diada de sant Jordi, donaré a conèixer un dels meus poemes que vaig fer fa mooooolt de temps. El primer és dedicat a Catalunya ("Per què la meva terra no és lliure?"). El segon li vaig dedicar al meu cosí quan marxava Mèxic per passar-hi un any. Ell, des d'allà em va enviar una rosa virtual, i jo li vaig regalar un llibre, també virtual. Segons recordo, és el millor regal que m'han fet mai per Sant Jordi.

Per què la meva terra no és lliure?

Una noia com jo

que ara començo a viure,
només intento pensar
per què la meva terra no és lliure.

Potser encara no ho entenc
per la meva manca de cultura,
però no suporto veure
la meva terra sofrir.

Sento un sentiment d'impotència
que em volta per tot el cos,
em comença al cor
fins arribar a la raó.

Algun dia m'agradaria veure
la meva terra deixar de sofrir,
i dir amb total llibertat:
"Hem lluitat per Catalunya
i a la fi ho hem aconseguit."

Carta a un familiar

Quan te'n vas anar,
no me'n vaig ni adonar
del molt que et trobaria a faltar.

Ara ja ha passat un any
i quasi ni me n'he adonat,
és tot una mica extrany
però ja gairebé has tornat.

Jo sé que vols tornar a marxar,
és la teva vida i tu decideixes,
però els pocs dies que has d'estar
els hem de disfrutar sense queixes.

Espero que tot et vagi bé,
en l'amor, la família i la lluita
perquè amb ganes tot s'esdevé
molt a correcuita.

I m'agradaria acabar
dien-te que hem de lluitar
per la terra que s'ha d'estimar,
que Catalunya ha d'esperar
la victòria del poble Català.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.