dijous, 25 de març del 2010

No sabem apreciar el que tenim a casa

És així. Els catalans menystenim les coses nostres. Ens passem el dia escoltant cançons de no se quin grup del nord d'Europa, americà, francès o rus, però mai es parem a mirar si aquí també tenim bona música. Clar que en tenim!!!!!!!! Bona música, bon cinema, bona literatura! Només faig que sentir a parlar de no sé quina sèrie de no sé on, que han fet l'últim capítol... però llavors no sabem quina és la sèrie que està triomfant cada dia a la sobretaula del nostre país.
Pel que fa a música, tenim cantants i música de la talla de Pep Sala, Gerard Quintana, Lluís Llach, Nina, Marc Parrot, Lax'n'busto, Sopa de Cabra (abans), Lexus... i la llista no s'acabaria mai. Són artistes bastant importants dins el panorama musical.
En cinema, cada setmana s'estrenen films de directors catalans, alguns de molt rellevants, i lasva crítica no apareix ni als diaris nacionals de Catalunya... Un exemple n'és la pel·lícula Ens veiem demà, de Xavier Berraondo, que explica la dicotomia entre la mort i la vida d'un mateix personatge, que assaboreix els dos estats. Altres pel·lícules són Petit Indi, Tres dies amb la família...
Jo sóc molt respectuosa amb la gent, i cadascú és un món, però continua havent gent que creu que el de fora és millor que el de casa... i per aquí no passo, perquè aquest sentiment de vergonya per tot allò que és nostre no ens farà arribar enlloc, ni com a persones ni com a res. D'acrod, jo no conec aquell grup anglès ni aquella sèrie que tant t'agrada i que és boníssima que tu coneixes, però tu no saps res de la cultura del lloc on vius, jo sí. Com que cadascú és un món, i a cadascú li agrada una cosa diferent, no menyspreem a aquells que creuen en la qualitat dels mitjans culturals del lloc d'on són.




















Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi



3 comentaris:

  1. La llista és llarguíííííssssima. Però som un poble que de la por se'n diu seny. Que prefereix dir-se "ciutadà o ciutadana del món" (com si no ho fóssim) que dir-se català o catalana". Però hem d'apretar i apretar pq un dia s'acabi tot això, llavors deixarem d'estar a la presó espanyola per estar a la llibertat mundial.

    ResponElimina
  2. Cert, cert, cert, molt i molt cert. Hi estic molt d'acord, encara que ja saps que tinc un però :D
    Deixa'm dir només que no dubto (en-ab-so-lut) de la qualitat d'aquest tipus de productes catalans i que els conec, sinó a tots a, la gran majoria. De totes maneres, cada país té una forma més o menys particular de fer les coses i en alguns sentits encara estem força enrere. Penso sobretot en música i televisió; hi ha productes fantàstics però no abunden, cosa que a altres països no passa (o passa a una escala molt menor que aquí).

    ResponElimina