Amb aquest títul ja dóna certes pistes de com serà el film, però el que a mi no m'acaba d'encaixar és la part de "Vida". Si mireu la pel·lícula veureu que el que menys hi ha és respecte a al vida, ni respecte a res. Jo, abans de mirar-la, ja em pensava que fos dura, però tant? El que més em sorprèn és que només és un reflex de la realitat, és molt més permissiu que el que va passar de veritat.
Un dels punts forts del llargmetratge és la discriminació de la dona, però no només la discriminció sinó el maltracte i la violació portada a l'extrem.
L'ésser humà no té límits, cap límit. És capaç de fer qualsevol cosa, en qualsevol moment i de qualsevol manera. I quan dic que no té límits, no estic exagerant.
Simplement és una pel·lícula per mirar i reflexionar.
"Ciudad de Vida y Muerte"
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada