dilluns, 15 de març del 2010

Això de l'amor... què collons és?

És una pregunta que sembla ben simple, però... algú me la sap respondre en menys de tres línies? Encara que hauria de ser algú que n'hagués experimentat els efectes, cosa que l'autora d'aquest text encara no ha tingut l'oportunitat. Bé, igual sí per aquells que consideren que l'amor és aquell afecte que sents per una persona, però jo no em refereixo a n'aquest amor. Jo em refereixo a l'amor passional, l'amor de parella, l'amor "sexual", digueu-li com vulgueu. El cas és que aquest amor no arriba a tothom, només als valents, als que s'arrisquen a perdre-ho tot. Aquest amor serien els sentiments que tenim per una altra persona, la desitgem conèixer més, desitgem estar amb ella, desitgem que ella vulgui conèixer també les nostres experiències... coses i més coses. Per a les persones covardes, com l'autora d'aquest escrit, que ha d'escriure el que sent perquè no té prou (perdoneu l'expressió) collons per contar-ho a algú, aquestes persones acaban sentint alguna cosa molt forta dins d'elles vers algú, vers un ànima que vaga per aquest món com ella, i mai s'atreveixen a fer un pas més, i aquests sentiments es queden endins, sense puguer sortir. Si només una vegada fessin l'eforç de deixar-los sortir, el riu començaria a fluir i no pararia fins arribar al mar.
Arribant al final de l'escrit, encara no he averiguat què "collons" és això del Sant Amor...

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi.

3 comentaris:

  1. jo t'ho diré, et diré què collons és l'amor, et diré que l'amor es màgia. també puc dir-te que l'amor és quan et fascinen fins i tot els petits defectes d'aquella persona i els converteixes en la cosa més maravellosa. Però això sona molt moñass, així que et dic que l'amor... encara no sé el que és, només ho intueixo. Buenu, avui tinc un dia molt optimista, potser demà et dic que l'amor és un invent i una merda. AIII! QUINA PARRAFADAA!!

    ResponElimina
  2. Gertrudis, no només hi ha un amor, n'hi ha milers. Hi ha qui estima en silenci, hi ha qui estima amb el pit descobert, hi ha qui estima amb desesperació, hi ha qui estima plàcidament, hi ha qui estima des de l'enyor, hi ha tants amors com persones som.
    Hi ha gent qui es passa buscant la seva ànima bessona o la seva mitja taronja. A mi m'agrada més la primera perquè són dues ànimes que es busquen, en canvi ser només la meitat d'un tot com és la taronja...és com dir que mai estàs completa i això ja no és amor, això és dependència.
    Llançat, vibra, plora, riu, vola, sua, salta, sent,...però sempre sigues tu. La vida no és per a covards.

    ResponElimina