Potser demà... no hi haurà demà

Potser demà, quan et despertis, jo ja no hi sóc. Tu et despertaràs, i jo me n'aniré a dormir, per sempre. Des de que tinc ús de raó, he pensat que si passa un tren per davant teu, agafa'l! No tornarà a passar el mateix, i potser a dins està la felicitat que sempre has buscat. Potser pujaràs a altres trens, i només hi trobaràs buidor i oblit, dolor i soledat.

Quan jo m'he apropat, tu t’has distanciat. Potser demà serà el final, si ja no tenim res a parlar...


 

Potser Demà- Lexu's

 

 

 

 

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

 

Gertrudis Pi