I tu, m'acompanyes?

Tinc un camí davant meu, ple de roses rojes, boniques i elegants... i amb espines. Vull que vagis al meu costat, que m'agafis de la mà i que junts ens punxem. Vull que tu, després, em curis les ferides, i jo a tu. Vull que no em deixis enfrontar-me sola als problemes, vull que m'ajudis tu.

Vull estar al teu costat quan el primer raig del sol em desperti pels matins. Vull veure la lluna als teus ulls abans d'anar a dormir. Vull que em diguis bona nit fluixet a l'orella. Vull que m'abracis mentre tanquem els ulls i ens endinsem en el món dels somnis, que segurament en els d'un, hi apareix l'altre.

Vull que sempre em diguis la veritat, encara que em faci mal. Vull viatjar amb tu sense un destí concret, amb el cel com a mapa, i la il·lusió com a mitjà. Vull que ens perdem per camins deshabitats i no ens importi, mentre ens perdem els dos junts.

Vull endinsar-me en somnis, on només tu en siguis el protagonista.

Vull dir-te que t'estimo, i obtenir la mateixa resposta.

Però abans de tot això... vull tornar-te a veure.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi.