Bé, jo ara sóc al tren. Segurament ara estic amb el cap recolzat a una de les finestres dels trens de la Renfe intentant concl·liar el son. Potser estic pensant en els exàmens de la setmana que ve... no, no! Això avui no toca! El més probable és que m'estigui trencant el cap pensant on ets, què estàs fent, perquè no m'has enviat un missatget dels teus. Segurament estaré pensant en la setmana que ve, però perquè estaré amb tu, perquè et podré abraçar, i et podré tenir per a mi tota sola.
Segurament també estaré maleïnt a la Renfe pels seus retards, o si més no per les dos hores fatídiques de camí.
Em sento estúpida, com si m'estés allunyant d'un lloc que no vull abandonar. M'allunyo de tu, i axò no m'agrada.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
BIEEEN, la entrada estava programadaaa!!!
ResponEliminaNo, no, no pensem en els exàmens, avui a descansar! :)