Un dia trist. Un dia de pensaments, nostàlgies, i plors. Plors en moments i llocs inadequats, però plors inevitables i necessaris.
Perquè has estat present cada dia durant aquests 365 dies, i perquè la teva marxa ens va costar a tots. Perquè escrivint això no puc evitar que em caigui una llàgima. Et quedaven moltes coses per fer, i haguessin sigut grans coses, n'estic segura.
Avui he decidit reobrir el meu blog per tu, i ho faig amb una de les teves passions: una jota, feta per tots los almibar per a tu. Espero que t'agradi.
A Tivenys vivia un home
un home que feia màgia
quan te veia no't parlava
ell te cantava una estrofa,
l'estrofa era d'una jota
ai! d'una jota cantada.
Ell de nom se deia Eladio,
Eladio Pinyol "lo mago"
igual tocava los platillos
com poemes te regalo
ell en tu mai s'enfadava
i si ho feia era poc rato.
Suns pares un gran apoio
los jovens la seua vida
la música la vivia,
com l'amistat a la vida
Si en ell tu not diverties
era perquè no volies.
I si parlem dels Almibar
xaranga que ell va fundar
una tarde de dissabte
que no sabiem on tirar
ell va fer una proposta:
"nemon a tocar i ballar".
Lo mago sempre estarà
a dins de los nostres cors
sempre serà un dels Almibar
sempre serà el cantador
i natros en la xaranga
mantindrem lo seu record!
T'estimavem i encara t'estimem.
Sempre seràs un almibar.
Sempre estaràs dins del nostre cor.
Avui i sempre, lo Mago al cor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada