L'espiera

Avui m'han regalat un llibre que comença així. S'ha de dir que fa bona pinta:

"Els amants embogien amb el gran desplegament de carícies agosarades que havien convertit els seus cossos en foc incandescent. La suor els amarava la pell. Els llavis no paraven de besar centímetre a centímetre carn tremolosa a causa del desig. Semblava que d'un moment a l'altre es quedarien destrossats. Completament nus damunt un llit avesat a aquells combats que podien durar moltes hores, es movien com colobres que algú havia ferit sense pietat. 
Els braços estirats, amb les mans entrecreuades amb força per rebre més satisfacció cada escomesa, cada nova embranzida plena de desesper. No coneixien fronteres. Eren experts en les arts amatòries i gaudien d'una llibertat fora de límits. Tot era lícit en l'amor. La seua libido no coneixia l'afebliment. Acabava un joc i en començava un altre més agosarat encara. I quan semblava que cap porus del cos s'havia quedat sense sentir plaer, que a la fi quedarien exhausts, retornava el deliri, la luxúria, l'apetit de noves sensacions, que res no era capaç d'abaltir. No deien ni una sola paraula. Ni els calia. Només emetien gemecs i sospirs profunds. Els cossos estaven perfectament entrenats per assistir qualsevol carència, per satisfer cada desig sense haver de demanar-ho. Entre ells no calia cap mena de paraula. La boca servia per portar a terme accions més agraïdes, desitjades i que donaven pas a torrents de bogeria."
L'espiera, de Francesca Aliern.




Mira per l'espiera es pot considerar deslleial, obscur, covard. A tots ens agradaria mirar per l'espiera segons quines coses. Mirar sense ser mirats. Però si mirem sempre per l'espiera, tota la màgia es perd.