Enmig de l'ambient estranyament tranquil de Barcelona, dos individus resten quiets buscant la seva presa. Surten del tren perquè ni hi ha ningú. Algú els ha vist i els obliga a marxar al carrer. Entren a un bar però tampoc troben cap víctima. Amb tota la fredor, esperen un bus i hi pujen. Hem temo el pitjor, però seguidament surten amb les mans buides. Els perdo de vista i respiro tranquil·la. Les meves mans també, ja poden deixar anar la motxilla. De cop, miro a dins el bus i veig una noia desesperada buscant dins la motxilla. Penso "merda, ja l'han fotut". Segons més tard s'adona que té la cartera al costat.
Moments de neguits sense conseqüències.
Jo hem miro al mirall i m'assusto al veure'm els cabells.
No hi pot haver una manera més divertida d'arribar a casa.
Viviu la vida am passió, amor i dolor.
Gertrudis Pi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada