Avui, tancada a la meva habitació, sento les gotes de la pluja com van picant la blanca paret de casa. Aquest soroll només em recorda coses fosques, ennuvoldes, plenes de misteri. La pluja pot ser sinònim de vida, però la seva negror porta a sentiments apagats, negatius, tristos. En un dia com avui, les persianes estan baixades i les finestres tancades. En un dia com avui, tot queda a casa...
Gertrudis Pi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada