"Carme: Cant, música, poema cantat".
A mi aquesta paraula hem porta a una definició: infantesa. La meva infantesa té nom propi, i aquest és Carme. Amb ella vaig viure la millor infantesa que un nena desitjaria. Fent la vista enrere, no puc deixar de recordar moments especials, moments que no podré oblidar mai. A classe, al pati, a casa, al ball de festes... sempre hi érem les dues. A les fotografies no hi apareix l’una sense l’altra. No envejo cap altra infantesa de cap altra nena, perquè la meva va ser la millor. Uns temps d’innocència, llibertat, inconsciència, entreteniment.
Un dels moment més difícils va ser quan les nostres vides van agafar camins separats. Era la primera vegada que cadascuna aniria per la seva banda. No ens veuríem cada dia, ni ens parlaríem cada dia. Ens vam separar, però mai ens vam distanciar. I mai ho farem. Ja podem estar una a cada punta de món, que mai ens distanciarem. Sempre estarem unides, sempre.
Gràcies per ser com ets, i gràcies per fer-me ser com sóc.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Getrudis Pi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada