No m'agraden els guitarristes rock, amb melenes i que canten cridant. No. M'agraden els guitarristes que, asseguts a una cadira amb el got de wiskhy al costat i un somriure, et canten mirant als ulls. Aquests guitarristes em fan embogir. Sobretot quan et canten "Boig per tu", i et miren, i els dos acabeu cantant a duet, encara que el micròfon estigui lluny teu. Realment, és un món nou, diferent, una altra dimensió diria jo.
Simplement, la seva màgia em fa feliç.
 |
| Guitarrista al pub "Mediterraneo" (Balmes 129) |
Me encanta poder presenciar esos momentos magicos donde puedes ver los ojistos brillantes de la persona que los está viviendo, y en este caso fue posible. Desprendias tal felicidad que me llenaste de ella.
ResponElimina:) va ser molt bonic
ResponEliminahi ha molta gent massa guai pel món, això també
Preciós, fantàstic, polipoètic i romantiquíssim. Però jo em quedo amb els melenes -barbuts i amb nas- que criden, si no et fa res! Hihi
ResponEliminam'encanta!
ResponEliminaJo també hi he estat i em va agradar molt! No només la música, sinó també l'ambient!
ResponElimina