Tots ens tranformem dia a dia sense voler, i tots ens volem transformar el dia 1 de Gener de cada any. Impossible, és clar.
Aquest any se ma transfomat la vida d'una manera que potser no hauria volgut. En part sí, he conegut gent fantàstica que no vull perdre Mai. Però no tot ha estat un caminet de roses. Ara fa un any, estava desitjant "bon any" a un amic, un company. I enguany ja no ho puc fer. Ja no hi és. Ell no hi és, però tot el seu amor encara està voltant pels carrers del poble, i de quan en quan passa per casa meva i truca a la porta.
Amb perspectiva tot és veu millor, i les coses s'assimilen millor, i veig que han canviat moltes coses ara que ja no hi ets. Trobem a faltar els teus tallats, les teves coses estranyes a les calaixeres del menjador, els soparets al pis. Recordo clarament quan em vas ensenyar les fotos de la teua "esbojarrada" joventut, del bar, dels amics. Tots recordem quan et posaves en la pell d'una dona, i no podíem parar de riure durant el monòleg. Quan ens cantaves balades, quan anavem a fer un "xocolate al DaVinci", quan feies de DJ...
Hi ha moltes coses que recordarem sempre. Sé que ens cuides cada dia, com los teus xiquets. Sé que ens mires cada dia quan assajem i estàs allí en natros. Sé que sempre mos estimaràs com natros a tu.
Cuida't, màgic!
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi
dijous, 6 de gener del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada