divendres, 28 de gener del 2011

Els homes/dones que toquen la guitarra em fa embogir. He arribat a aquesta conclusió, tot i que cal matisar-la.
No m'agraden els guitarristes rock, amb melenes i que canten cridant. No. M'agraden els guitarristes que, asseguts a una cadira amb el got de wiskhy al costat i un somriure, et canten mirant als ulls. Aquests guitarristes em fan embogir. Sobretot quan et canten "Boig per tu", i et miren, i els dos acabeu cantant a duet, encara que el micròfon estigui lluny teu. Realment, és un món nou, diferent, una altra dimensió diria jo.
Simplement, la seva màgia em fa feliç.


Guitarrista al pub "Mediterraneo" (Balmes 129)


5 comentaris:

  1. Me encanta poder presenciar esos momentos magicos donde puedes ver los ojistos brillantes de la persona que los está viviendo, y en este caso fue posible. Desprendias tal felicidad que me llenaste de ella.

    ResponElimina
  2. :) va ser molt bonic
    hi ha molta gent massa guai pel món, això també

    ResponElimina
  3. Preciós, fantàstic, polipoètic i romantiquíssim. Però jo em quedo amb els melenes -barbuts i amb nas- que criden, si no et fa res! Hihi

    ResponElimina
  4. Jo també hi he estat i em va agradar molt! No només la música, sinó també l'ambient!

    ResponElimina