"Tinc clar dos sentiments oposats dins meu. Un és l'amor, i a l'altre pol estarien els Borbons, que si desapareguessin no passaria res. Sí que passaria però, si no tonrés a veure mai més a Carmen, perquè ella m'ha ensenyat de tot menys desamor. Tampoc podré oblidar a Eladio que quan la seva "màgia" va deixar de brillar, una part una part de la meva felicitat, de la felicitat de Gertrudis Pi, va desaparèixer amb ell. Va fugir tal com fugen algunes tradicions, i d'altres, com el Haloween, ocupen el seu lloc.
Escrivint aquest blog, cada entrada en molta il·lusió, he pensat que la vida és un gran joc, i que hi hem de jugar en llibertat si la volem entrendre. Sigues un maleante de la vida! Sobretot durant la nit, que és on la vida et dóna més oportunitats, però on també tenim més por. Por de qüestionar-te coses, por de reciclar-te. És el moment del dia on la sinceritat agafa formes insospitades, on apareixes tu.
Aquest any ha sigut al·lucinant, després de totes les utopies quotidianes que he viscut i totes les casualitats que m'he trobat durant el vaivé dels dies i els mesos. Un any que sé segur que, fins que arribi el dia que visqui a la casa dels xiprers, sempre recordaré."
La veritat és que tenia ganes d'acabar l'abecedari. Aquí estan totes les paraules que m'han acompanyat aquests quasi 8 mesos.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Wau! Espero que estiguis orgullosa del teu projecte! A mi m'ha agradat poder-lo compartir!
ResponEliminaThe End
ResponEliminaY punto. Letras solas que dicen algo y letras juntas que dicen todo.
ResponElimina