Digue'm agosarada

Avui m'he parat a pensar amb l'univers Puzzle. Una imatge destrossada en mil parts per després tornar-la a muntar. Les parts s'uniexen per acabar creant el tot. És curiós, si més no.
La vida és com un puzzle: anem trobant les parts per acabar creant-nos a nosaltres mateixos. Podem ser un puzzle de 100 peces, fàcil de fer, amb les peces grans i vistoses. Però també podem ser un puzzle de 10.000 peces, petites i que es perden fàcilment sota el sofà. Pocs són els que acaben aquest últim puzzle, i molts els que agafen el repte de començar-lo.
No et rendeixis, si no trobes totes les peces, al final acabaran apareixent davant del teu nas, per exemple passant l'escombra per sota el sofà.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi