 |
Els pensaments són com les traçes dels ocells al cel |
Sembla que estigues perdut, desorientat. Et pases el dia fen-te preguntes, que mai troben resposta, i de sobte, la resposta apareix escrita al teu davant. Sembla mentida, però tu ets allí per llegir-la. Et plantes davant, l'observes. La tornes a mirar parant més atenció i interioritzant les paraules, una a una. La pell se't posa de gallina i la respiració es va pausant. Aquelles paraules han entrat directament a dins, sense pagar peatge, ni passar cap frontera.
Ho he decidit: vull cer un ocell.
Un colom no, t'ho prego.
ResponElimina