Després de pensar-ho molt, surto de casa. La calor no m’acompanya, de moment, en la meva caminada. La veritat és que agraeixo que l’aire fresc hagi volgut venir en mi. Les ulleres de sol i els auriculars del mòbil també m’acompanyen. Dins del meu cap està sonant Incendios de Nieve de Love of Lesbian. Quan ja he passat el primer pas de vianants, els pensaments m’envaeixen. Pot una persona canviar d’una dia a l’altre? Canviar interiorment, em refereixo. Hem decanto pel sí. Penso que una persona pot canviar d’un dia per l’altre. Un llibre pot fer canviar una persona sense que ella se n’adoni. Arribes a un punt de posar-te tant dins al llibre que la protagonista passes a ser tu. Sembla que sigui un llibre escrit per tu, amb les teves idees reflectides. Sí, un llibre pot fer canviar una persona, totalment.Tota la vida desitjant viure a un poble, amb tranquil•litat i sense presses. Ara em repugna la idea de pensar que he de tornar-hi prompte i passar-hi una dies, evidentment per obligació i compromís. No vull tornar a la rutina de sempre, millor dit d’abans: sortir de casa, anar a dinar, tornar a casa, anar a sopar, anar a dormir... no! Això no! Vull fer coses noves, vull conèixer gent, vull provar, tastar, precipitar-me, arriscar-me.
Sóc als carrers de Barcelona, al mig de la Diagonal. Ningú em coneix, ningú em saluda. Estic capficada amb la meva música. Ara sona En s’estiu d’Antònia Font. I és veritat que estic de puta mare d’ençà que és estiu, encara que no faci res, jo estic de puta mare. Caminaria pels carrers de Barcelona sense rumb, observant a la gent i imaginant-me on van i d’on vénen. Qui són i com viuen. Però em conformo en seguir passejant a ritme de Lexu’s i el seu Fràgil. Fràgil com la meva persona en aquests dies.
Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi
Gertrudis,
ResponEliminaLa vida té etapes i la vida de cadascú és diferent i per tant les etapes. No crec q d'un dia per l'altre una persona canviï totalment. Es pot tenir la sensació de canviar, es pot canviar una part de la persona o simplement, un dia te n'adones que has canviat i no ho havies pensat abans. Hi ha persones, llibres, frases, esdeveniments, situacions,...q ens porten a un canvi o creen aquell enllaç neuronal o moral q fa q canviem. I nosaltres, com a persones individuals, som fruit d'aquests canvis. Algunes vegades busquem decididament aquests canvis, a voltes busquem els canvis sense donar-nos compte i algunes vagades l'atzar te'ls porta davant teu. En tot aquests procés, la sort, en diuen alguns, el destí, en diuen d'altres, juga amb nosaltres. A vegades es troba, a vegades es busca i cadascú s'adapta i s'amotlla a la situació en cada moment. De tot plegat crec q el q intento fer jo és no perdre l'essència d'un mateix. Si ens desvirtuem volent ser algú q no som...com podràs ser feliç durant tota la vida?
I finalment els lligams. Avui et sents lliure a la ciutat però el veí potser s'hi sent al poble. Avui, demà i l'altre et sentiràs lliure a un espai on no estan uns lligams dels quals defuges. Però no et confonguis, fuges dels lligams però l'espai no en té la culpa. Crec q t'han lligat massa, com a mi en el seu moment però poc a poc has de maldar per trencar-los però alhora pensa que la ciutat, quan hi tens problemes, un dels principals problemes és la soledat perquè no hi són els "teus".
Segueix caminant, a mi ara em sonen els Xeic! recordant-me que "El Futur està en venda"!
Arjub
Cada nuevo descubrimiento, cada historia nueva en nuestra vida nos hace un poco diferentes, cogemos un poquito de ese libro y lo aplicamos a nuestro día a día. Barcelona y su misterio nos ha enrredado pero bien! :)
ResponElimina