Inevitablement, quan algun cosa comença, et preguntes quan acabarà. És llei de vida. Li tenim por a aquest final, i no volem que arribi mai, però ell ens va trepitjan els talons dia rere dia, fins que arriba un moment que et fa caure i t'estampes contra el terra.
És com quan mires una pel·lícula que t'agrada moltíssim, que no vols que acabi, però saps que acabarà, i passes tota la pel·lícula amb un nus a l'estòmac pensant que t'encanta però que arribarà el final.
Em fa por. El Final em fa por. No perquè sigui un final, sinó perquè està venint corrent cara a mi, amb una llança punxaguda, que quan em toqui, em destrossarà el cor...
Sigueu tant felíços com el voster cor us deixi.
Gertrudis Pi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada