Raig de llum

De vegades, i encara que semble un tòpic, quan creus que tot s'ha acabat, sempre surt un raig de llum que et torna a iluminar. Sembla cutre i repetitiu, però és del tot verídic. El problema és que no ens adonem que aquell raig de llum sempre ha estat allí, perquè n'hi havia un altre que ens enlluernava, i quan aquest últim desapareix, aconsegueixes veure l'altre, el que de veritat val la pena, el que et pot portar per bon camí.
No ens hem de tancar mai dins nosaltres mateixos sense veure les coses que ens envolten, les coses bones parlo, no aquelles que només provoquen dolor, un dolor que es pot evitar només utilitzant una mica més el cap i menys el cor.
Viu cada instant com si la vida s'hagués d'acabar demà mateix. Jo fa poc que ho he vist, i m'alegro moltíssim d'haver obert els ulls. Ara tinc les coses molt més clares que abans. Sembla mentida que amb una nit se't puguen obrir els ulls d'aquesta manera.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi.

Estic torejada, ai! enrabiada!

Doncs sí: estic totalment fora de mi. Fent un treball per a la universitat sobre el tractament d'una notícia en diferents mitjans de premsa escrita, he hagut de llegir els articles corresponents a l'abolició de les corrides de bous a Catalunya. Deixant de banda el meu posicionament, que després de fer aquest treball no en tinc cap dubte, el que he llegit m'ha indignat. No estic parlant de la manera d'escriure de cada diari, que també si tenim en compte l'ABC, sinó que més aviat m'han indinat les declaracions de les penyes madrilenyes taurines. Després de considerar-nos 'antitaurins talibans', 'incongruents', ens anomenen (als catalans) 'estrangers', i cito textualment: "Els hauria de fer vergonya als que han promogut això que vinguin estragers a donar-nos lliçons sobre la festa". Així parlava el president del Club Taurí de Madrid. Suposo, i ara si que hem posiciono, que no cal declaració més 'clara' per posar-nos tots els catalans en contra d'aquesta 'animalada' que es fa dia rere dia a les places de bous de l'estat. I si tal com diu aquest president, els catalans som estrangers, que s'afanyin a posar-ho als nostres DNIs!

Sigeu tant feliços com el vostre cor us deixi!

Gertrudis Pi.

Dies de pluja

Avui, tancada a la meva habitació, sento les gotes de la pluja com van picant la blanca paret de casa. Aquest soroll només em recorda coses fosques, ennuvoldes, plenes de misteri. La pluja pot ser sinònim de vida, però la seva negror porta a sentiments apagats, negatius, tristos. En un dia com avui, les persianes estan baixades i les finestres tancades. En un dia com avui, tot queda a casa...

Gertrudis Pi.

Propòsits de principi d'any

-Deixar de fumar
-Aprimar-se
-Estudiar
-Trobar feina
-Ser més bona persona
-...

La llista podria ser infinita, i potser hauríem d'obrir un altre bloc. N'estic farta de sentir a la gent aquests propòsits anys rere any, com si d'un dia per l'altre la gent canviés molt. Doncs no, som els mateixos el dia 31 de desembre que el dia 1 de gener. Bé, els mateixos no: el dia 1 amb ressaca. Amb més motiu per dir "ja ho començaré el dia 2 que avui estic cansat/ada". I per què no el dia 3, o el dia 4... així van passant els dies fins que arribem al 31 de desembre, i ens tornem a fer el mateix propòsit... així som les persones.
També us he de dir que almenys aquesta gent té la idea de canviar, tot i que no ho acabin fent, i és mereixen més respecte que aquelles que no tenen cap propòsit, ja sigui a fi d'any o a la vida en general, perquè aquestes persones no tenen cap objectiu que complir, ni res perquè lluitar. És viure per a res.
Així que des d'aquí us encoratjo a que tingeu tots els objectius que pugeu, com més millor, així potser algun es complirà.

Bon any 2010, sigueu tant feliços com el cor us deixi!

Gertrudis Pi

Digue'm agoserada...

... per les coses que puc dir aquí. Segurament no acontentaré a tots, potser a ningú, però el millor de les persones és que totes som diferents, i cadascú pensa d'una menera. Espero que disfrutessiu llegint.
Gertrudis Pi.