Enmig de l'ambient estranyament tranquil de Barcelona, dos individus resten quiets buscant la seva presa. Surten del tren perquè ni hi ha ningú. Algú els ha vist i els obliga a marxar al carrer. Entren a un bar però tampoc troben cap víctima. Amb tota la fredor, esperen un bus i hi pujen. Hem temo el pitjor, però seguidament surten amb les mans buides. Els perdo de vista i respiro tranquil·la. Les meves mans també, ja poden deixar anar la motxilla. De cop, miro a dins el bus i veig una noia desesperada buscant dins la motxilla. Penso "merda, ja l'han fotut". Segons més tard s'adona que té la cartera al costat.
Moments de neguits sense conseqüències.

Jo hem miro al mirall i m'assusto al veure'm els cabells.
No hi pot haver una manera més divertida d'arribar a casa.



Viviu la vida am passió, amor i dolor.
Gertrudis Pi.

L'espiera

Avui m'han regalat un llibre que comença així. S'ha de dir que fa bona pinta:

"Els amants embogien amb el gran desplegament de carícies agosarades que havien convertit els seus cossos en foc incandescent. La suor els amarava la pell. Els llavis no paraven de besar centímetre a centímetre carn tremolosa a causa del desig. Semblava que d'un moment a l'altre es quedarien destrossats. Completament nus damunt un llit avesat a aquells combats que podien durar moltes hores, es movien com colobres que algú havia ferit sense pietat. 
Els braços estirats, amb les mans entrecreuades amb força per rebre més satisfacció cada escomesa, cada nova embranzida plena de desesper. No coneixien fronteres. Eren experts en les arts amatòries i gaudien d'una llibertat fora de límits. Tot era lícit en l'amor. La seua libido no coneixia l'afebliment. Acabava un joc i en començava un altre més agosarat encara. I quan semblava que cap porus del cos s'havia quedat sense sentir plaer, que a la fi quedarien exhausts, retornava el deliri, la luxúria, l'apetit de noves sensacions, que res no era capaç d'abaltir. No deien ni una sola paraula. Ni els calia. Només emetien gemecs i sospirs profunds. Els cossos estaven perfectament entrenats per assistir qualsevol carència, per satisfer cada desig sense haver de demanar-ho. Entre ells no calia cap mena de paraula. La boca servia per portar a terme accions més agraïdes, desitjades i que donaven pas a torrents de bogeria."
L'espiera, de Francesca Aliern.




Mira per l'espiera es pot considerar deslleial, obscur, covard. A tots ens agradaria mirar per l'espiera segons quines coses. Mirar sense ser mirats. Però si mirem sempre per l'espiera, tota la màgia es perd.

Un any sense tu!

Un bon dia per tornar a agafar el blog.
Un dia trist. Un dia de pensaments, nostàlgies, i plors. Plors en moments i llocs inadequats, però plors inevitables i necessaris.

Perquè has estat present cada dia durant aquests 365 dies, i perquè la teva marxa ens va costar a tots. Perquè escrivint això no puc evitar que em caigui una llàgima. Et quedaven moltes coses per fer, i haguessin sigut grans coses, n'estic segura.
Avui he decidit reobrir el meu blog per tu, i ho faig amb una de les teves passions: una jota, feta per tots los almibar per a tu. Espero que t'agradi.

A Tivenys vivia un home

un home que feia màgia

quan te veia no't parlava

ell te cantava una estrofa,

l'estrofa era d'una jota

ai! d'una jota cantada.

Ell de nom se deia Eladio,

Eladio Pinyol "lo mago"

igual tocava los platillos

com poemes te regalo

ell en tu mai s'enfadava

i si ho feia era poc rato.

Suns pares un gran apoio

los jovens la seua vida

la música la vivia,

com l'amistat a la vida

Si en ell tu not diverties

era perquè no volies.

I si parlem dels Almibar

xaranga que ell va fundar

una tarde de dissabte

que no sabiem on tirar

ell va fer una proposta:

"nemon a tocar i ballar".

Lo mago sempre estarà

a dins de los nostres cors

sempre serà un dels Almibar

sempre serà el cantador

i natros en la xaranga

mantindrem lo seu record!

T'estimavem i encara t'estimem. 

Sempre seràs un almibar.

Sempre estaràs dins del nostre cor.

Avui i sempre, lo Mago al cor!

Records d'infància...

Perquè avui he recordat esta cançó, perque avui et vull fer un regalet, perquè només espero i desitjo que t'agradi.

T'estimo.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi


PD: això ha sigut una excepció, perquè s'ho mereix, però la pausa continua.

Pausa

Fer una pausa sempre va bé.

Refrescar les idees.

Trobar-te amb tu mateix.

Això és el que faré. Jo. Gertrudis Pi.

Després de molt de temps escrivint sobre mi (massa, la veritat), he decidit parar.

No és un adéu per sempre, és sols un adéu per un instant.

Quan ja no saps que escriure, val més parar abans de fer qualsevol disbarat.

Deixaré de ser agosarada per un temps.

No cal que em trobeu a faltar.

No val la pena.

Fins la pròxima, sense saber si serà aviat o tard.


Agosaradament,
Gertrudis Pi

Si somies, és que estàs viva

M'agrada somiar. M'agrada imaginar. M'agrada estimar.

M'agrada sortir. M'agrada passejar. M'agrada ballar.

M'agrada escriure. M'agrada beure. M'agrada mirar.

M'agrada parlar. M'agrada córrer. M'agrada riure.

M'agrada respirar. M'agrada enamorar-me. M'agrada olorar.

M'agrada, m'agrada, m'agrades...

... Barcelona.

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.

Gertrudis Pi

A tu

Paraules d'amor, de Víctor Amela i Roser Amills

Veure

conèixer

parlar

somriure

respondre

preguntar

mossegar-te el llavi

somriure tímid

mirar

confessions

pessigolleig a l'estómac

cels

un "merda m'he enamorat"

sentir

somiar

mirades

somriure

"què et passa?"

"t'estimo"

Sigueu tant feliços com el vostre cor us deixi.
Gertrudis Pi